Zoographic Returns

Avui a Zoogràfic: Tortuga de caixa del sud-est asiàtic (Cuora amboinensis)
Aquesta és una de les espècies de tortuga més ampliament distribuides del mon, visquent des de la Índia fins les Molúques i les Filipines, però no és freqüent; com gran part de les tortugues asiàtiques, es troba en perill d'extinció degut a la explotació humana, ja que els xinesos i altres gents les consideren una delicia. Rep el nom de "tortuga de caixa" per que el plàstron (meitat inferior de la closca) és parcialment mòbil, i quan la tortuga amaga el cap i les potes davanteres, puja cap amunt a tocar la meitat superior per crear un escut gairebé impenetrable.
Today on Zoographic: Amboina box turtle (Cuora amboinensis)
This is one of the most widely distributed species of turtle in the world, living from India to the Moluccan Islands and the Philippines, but it's rare; as is the case with many Asian turtles, it's endangered due to human explitation, as the Chinese and other peoples consider them a delicacy. It receives the name "box turtle" because the plastron (lower half of the shell) is partially mobile, and when the turtle withdraws its head and front legs, it rises up to touch the upper half in order to create a near-impenetrable shield

Avui a Zoogràfic: Musaranya elefant d'orelles curtes (Macroscelides proboscideus)
Malgrat la seva talla diminuta, aquest micromamífer està emparentat als elefants; mentre els últims evolucionaren per convertir-se en grans herbívors, l'animal presentat s'ha quedat al mateix níxol de petit insectivor que ha funcionat des de fa 60 milions d'anys. Les musaranyes elefants son inusuals entre els mamífers en el fet que son estrictament monògames a llarg plaç.
Today on Zoographic: Round-eared elephant shrew (Macroscelides proboscideus)
Despite its diminutive size, this micromammal is related to elephants; while the latter evolved into great herbivores, the displayed animals stayed in the same niche of a small insectivore that has worked for them for 60 million years. Elephant shrews are unusual among mammals in the fact that they're strictly monogamous in the long term.

Avui a Zoogràfic: Peix g*t de cua roja (Phractocephalus hemioliopterus, davant) i tambaqui (Colossoma macropomum, darrere)
El Riu Amazones és conegut per els seus peixos gegants, un dels més famosos sent el peix g*t de cua roja, l'aspecte acolorit del qual ha atret l'atenció de fanàtics de les peixeres. Ara bé, un cop aquest peix arriba a 80 kg de pes, no hi ha cap aquari domèstic que el pot mantenir viu, i molts peixos abandonats s'han convertit en una espècie invasora a Tailandia i Florida.
Today on Zoographic: Redtail catfish (Phractocephalus hemioliopterus, foreground), tambaqui (Colossoma macropomum, darrere)
The Amazon River is known for its giant fish, one of the most famous being the redtail catfish, whose colourful appearance has attracted the attention of fanatical aquarists. However, once these fish reach a weight of 80kg, no home aquarium can keep it alive, and many abandoned fish have become an invasive species in Thailand and Florida.

Avui a Zoogràfic: Llop eurasiàtic (Canis lupus lupus)
Amb subespècies trobades arreu del hemisferi nord, aquesta és de les més ampliament distribuides, trobada des dels Balcans i Escandinavia fins a Manxuria. El llop és conegut per ser un animal gregari que caça en bandada, però molts desconeixen el fet que només estaran disposats a matar un gran quadrúped, com un cèrvol o bisó, que gira cua i fuig, per així mossegar-li les potes de darrere i gradualment debilitar-lo, esperant a que caigui per donar-li el cop de gràcia. Si l'herbívor no cau presa del pànic i es queda quiet on és, encarant-los, ignorant els seus grinyols intimidatoris, es rendiran i buscaran una presa més fàcil.
Today on Zoographic: Eurasian wolf (Canis lupus lupus)
With subspecies found throughout the northern hemisphere, this is one of the most widely distributed species, found from the Balkans and Scandinavia all the way to Manchuria. Wolves are well known for being sociable pack-hunting animals, but many don't know that they'll only aim to kill a large quadruped, like a deer or a bison, that turns tail and flees, thus allowing them to bite at heir hindquarters to gradually weaken it, waiting for it to fall to deliver the killing blow. Should the herbivore not panic and stand still, facing them and ignoring their intimidatory growls, they'll give up and keep searching for an easier target.

Avui a Zoogràfic: Camaleó verrugós (Furcifer verrucosus)
Els camaleons son molt famosos per canviar de color, i molts assumeixen que és per poder camuflar-se en el seu entorn. Ara bé, aquella no és la finalitat real d'aquesta habilitat; el camaleó presentat està tranquil, per tant mostrant una coloració molt discreta, però en cas que s'excités per cap motiu, per exemple per intimidar a un rival, o quan vol defensar-se d'una amenaça, mostra uns colors brillantíssims. Cèl·lules de pigments, anomenades cromatòfors, s'expandeixen i es contrauen per canviar el color de la seva pell, en el mateix sistema que empren els pops i les sèpies.
Today on Zoographic: Warty chameleon (Furcifer verrucosus)
Chameleons are reknowned for changing colour, and many assume that they do so to blend into their environment. However, this isn't the true reason for these colour changes; the chameleon in the picture is calm, thus showing a very discrete coloration, but in case it became excited for any reason, like trying to intimidate a rival, or when it may be defending itself from a threat, it displays brilliant colours. Pigment cells, known as chromatophores, expand and contract to change the colour of its skin, in the same system used by octopus and cuttlefish.

Avui a Zoogràfic: g*t (Scyliorhinus canicula)
Un dels taurons més comuns, trobat arreu del Mediterrani i l'Atlàntic nord-occidental, és una espècie petita de fins a 1m de llarg. Habitant de les costes sorrenques i rocalloses, un estudi de la Universitat d'Exeter el 2014 ha demostrat que cada individu té la seva propia personalitat; alguns son sociables, altres solitaris, n'hi ha de més curiosos, més aggressius... Això, entre altres estudis, demostra que els taurons, en general, tenen la intel·ligència més avançada de tots els peixos.
Small-spotted catshark (Scyliorhinus canicula)
One of the most common sharks, found throughout the Mediterranean and the North-Western Mediterranean, it's a small species, reaching a maximum length of one meter. An inhabitant of the sandy and rocky shores, a study published by the Exeter University in 2014 has proven that every individual has its own personality; some are sociable, others are loners, some are more curious, others more aggressive... This, among other studies, have proven that sharks have the most advanced intelligence of all fish.

Avui a Zoogràfic: Cavi de les roques (Kerodon rupestris)
Membre de l'àmplia familia dels càvids, rosegadors principals del continent sud-anericà, aquest animal d'1kg habita els boscos atlàntics del sud del Brazil, sobretot les zones més seques i rocalloses, proporcionant-li el seu nom comú. Viuen en harems, amb un mascle dominant i varies femelles, amb els mascles solters formant els seus propis grups. De fet, és un dels pocs animals dels que es coneixen casos d'homosexualitat.
Today on Zoographic: Rock cavy (Kerodon rupestris)
A member of the wide family of cavies, the main rodents of the South American continent, this 1kg animal inhabits the Atlantic forests of Southern Brazil, especially the drier and rockier areas, hence their common name. Living in harems, with a dominant male and various females, with bachelor males forming their own groups. In fact, they're one of the few animals to have known cases of homosexuality.

Avui a Zoogràfic: Macaco de cua de porc meridional (Macaca nemestrina)
Malgrat que molts macacos son coneguts per integrar-se molt bé a les ciutats i robar als humans, aquesta espècie Indonèsia està en perill d'extinció degut a la desforestació de la zona. Els macacos en general son particulars en termes de jerarquia, ja que ambdos sexes tenen la seva propia, i molt diferenciada. Els mascles merament basen el seu poder per la seva força física, mentre que les femelles tenen un sistema de lideratge basat en la seva ascendència; si una femella alfa mor, la seva filla heredarà la mateixa posició, i mentre les dos siguin vives, serà la segona mona més poderosa del grup.
Today on Zoographic: Southern pig-tailed macaque (Macaca nemestrina)
Even though many macaques are reknowned for integrating flawlessly into human cities and stealing from humans, this Indonesian species is endangered due to the deforestation of said zone. Macaques are particular in terms of hirearchies, both sexes having their own original approach. Males merely base their power on physical prowess, while females have a leadership chain based on ascent; if an alpha female dies, her daughter will take her position, and whilst the two are alive, she'll be the second most powerful monkey in the group.

Avui a Zoogràfic: Secretari (Sagittarius serpentarius)
Amb una altura de 1.3m, aquesta au de presa prefereix caminar i córrer a volar, el qual només fa per niar en arbres baixos i fugir de depredadors majors de la sabana. Utilitza les seves cames llargues i poderoses per matar les seves preses, incloent serps verinoses, a través de guitzes terribles. Una au més aviat solitaria, deu el seu nom a les llargues plomes que té al clatell, similars a les plomes per escriure.
Today on Zoographic: Secretarybird (Sagittarius serpentarius)
With a height of 1.3m, this raptor prefers walking and running to flying, only doing so to nest in low trees and to flee from larger predators on the savannah. It uses its long, powerful legs to kill its prey, including venomous snakes, via devastating kicks. A rather solitary bird, it owes its name to the long feathers emerging from the back of its head, which resembles writing quills.

Avui a Zoogràfic: Harpagolestes immanis
Uns 15 milions d'anys després de l'extinció dels dinosaures, al nostre planeta prenia lloc una veritable carrera armamentística que va decidir quins mamífers dominarien els níxols que van quedar buits. Van apareixer varis grups de mamífers carnissers, i pocs eren tan estranys com els mesoníquids; aquests depredadors d'Àsia i Amèrica del Nord eren semblants a les hienes i cànids, però tenien peülles, sent ungulats com les vaques i els cavalls, per exemple. Ara bé, mentre les varietats herbívores i omnívores prosperaren fins el día d'avuí, els mesoníquis no tenien la intel·lígencia ni adaptabilitat dels mamífers carnívors moderns, condemnant-los a l'extinció fa uns 28 milions d'anys.
Today on Zoographic: Harpagolestes immanis
Some 15 million years after the extinction of the dinosaurs, our planet was the battleground of a true arms race to determine which mammals would dominate the empty niches. Many different groups of meat-eating mammals appeared, and few were stranger than the mesonychids; these Asian and North American predators were similar to hyenas and dogs, but had hooves on their feet, being ungulates like cows and horses, for instance. However, while the herbivorous and omnivorous factions of this group prospered into modern times, mesonychids lacked the intelligence and adaptability of modern carnivorous mammals, dooming them to extinction some 28 million years ago.
Article:
https://prehistoric-fauna.com/Harpagolestes-immanis

Avui a Zoogràfic: Torlit australià (Burhinus grallarius)
Assegut d'aquesta forma, aquesta au passa desapercebuda entre la vegetació seca dels paratges australians gràcies a la seva coloració críptica i absoluta manca de moviment. Ara bé, quan no està quiet, és un depredador àgil que hàbilment caça insectes i llangardàixos, d'entre altres. Quan es sent amenaçat, emet un so sorprenentment greu i estarrufa les ales.
Today on Zoographic: bush stone-curlew (Burhinus grallarius)
Sitting as it does, this bird often goes unnoticed amongst the dry Australian vegetation, thanks to its lack of movement and cryptic colouration. However, when it isn't sitting still, it's an agile predator that ecpertly hunts insects and lizards, among others. When threatened, it emits a surprisingly low sound and puffs out its wings.

Avui a Zoogràfic: boa de Cuba (Chilabothrus angulifer)
Malgrat el fet que les boes sovint es confonen amb les pitons, les diferències son presents; mentre les pitons ponen ous com la majoria de rèptils, les boes son ovovivípares, mantenint els ous dins el ventre fins que eclosionen, parint així les seves cries. A més, mentre la primera familia viu a Àsia, Àfrica i Austràlia, les boes viuen a les Amèriques, Madagascar i algunes illes del pacífic (si no contem les boes de la sorra d'Àfrica i l'Orient Mitjà). La boa de Cuba és de les més grans, arribant a sis metres de llarg, i té una afinitat per alimentar-se de ratpenats.
Today on Zoographic: Cuban boa (Chilabothrus angulifer)
Despite often being confused with pythons, differences between these and boas are present: while pythons lay eggs like most reptiles, boas are ovoviviparous, keeping the eggs inside the womb until they hatch, hence birthing their young. Also, while the former live in Asia, Africa and Australia, the latter inhabit the Americas, Madagascar and some Pacific islands (with the exception of the African and Middle-Eastern sand boas). The Cuban boa is one of the largest, reaching lengths of six meters, and has a peculiar craving for feeding on bats.

Avui a Zoogràfic: ganga pigallada (Pterocles senegallus)
Una au trobada arreu de l'Àfrica septentrional i Orient Pròxim, és part de la família de les gangues, parents dels coloms molt ben adaptades als hàbitats àrids del vell món. Poden volar, però prefereixen viure la majoria del temps a terra, i mancant aigua a la vasta majoria de la seva regió, son expertes en donar-se banys de pols per netejar-se les plomes per assegurar-ne el funcionament correcte.
Today on Zoographic: spotted sandgrouse (Pterocles senegallus)
A bird found throughout Northern Africa and the Middle East, it belongs to the sandgrouse family, relatives to pigeons which are beautifully adapted to the arid habitats of the old world. They can fly, but prefer to spend most of their lives on the ground, and living in mostly water-less regions, they're experts at dust-bathing to keep their feathers in peak conditions.

Avui a Zoogràfic: Grua carnuculada (Grus carunculata)
De fins a 175cm d'altura, aquesta és la segona grua més alta del món, només superada per la grua sarus de la Índia. Malgrat caçar petits animals com les altres grues, aquesta au és molt més omnívora que la dels seus parents, gran part de la dieta sent plantes aqüàtiques. Sovint es troba en companyia amb antílops lechwe i oques d'espolons, i la seva gran mida i facilitat per el vol vol dir que els animals adults tenen pocs, si cap, depredadors. Ara bé, la degradació dels aiguamolls per donar espai a l'agricultura ha impactat neg*tivament les poblacions de grues.
Today on Zoographic: Wattled crane (Grus carunculata)
Up to 175cm tall, this is the world's second tallest crane, only topped by the Indian sarus crane. Despite preying on small animals like all other cranes, this bird is a lot more omnivorous than its relatives, the bulk of its diet being aquatic vegetation. Its often found in association with lechwe antelope and spur-winged geese, and its large size and ease to flight means full-grown animals have little if any predators. However, the degradation of wetlands for agriculture has neg*tively impacted the populations of these cranes.

Avui a Zoogràfic: pitó verd (Morelia virdis)
Trobada al Nord-est d'Austràlia i illes properes, el pitó verd rep aquest nom per el color, discret i alhora vistós, dels exemplars adults, com el presentat, els juvenils sent de colors vermellosos encara més estridents. Habitant de les copes altes de la selva, per molt temps s'ha sospitat que s'alimentava preeminentment d'aus, però un estudi del contingut estomacal de més de mil exemplars no ha mostrat cap ocell, sinó més aviat una gran abundancia de petits rèptils i mamífers
Today on Zoographic: Green tree python (Morelia virdis)
Found in northeastern Australia and the surrounding islands, the green tree python receives such a name after its discrete yet conspicuous green colour of the adult specimens, like the one displayed, juveniles presenting even more flamboyant reddish colours. Inhabiting the rainforest canopy, it's been long suspected of mostly feeding on birds, but a study of the stomach contents of over a thousand animals didn't reveal any birds, but rather a large abundance of small mammals and reptiles.

Avui a Zoogràfic: Llangardaix de collaret (Crotaphytus collaris)
Un dels molts rèptils vistosos dels deserts nord-americans, el llangardaix de collaret és conegut per la vivida coloració dels mascles, com el presentat, i la costum alimentaria de caçar llangardaixos menors, fins i tot cries de la mateixa espècie. Com varis llangardaixos petits d'Amèrica, en situacions de perill córre ràpidament sobre les potes de darrere solament, sent dels únics rèptils parcialment bípedes que romanen vius, si fem excepció amb les aus.
Today on Zoographic: Common collared lizard (Crotaphytus collaris)
One of many fascinating reptiles of the North American deserts, the common collared lizard is well known for the males' bright colours, as seen on the one displayesd, and its feeding habit of hunting smaller lizards, even babies of its own species. Like many small American lizards, it runs only on its back legs in cases of emergency, being one of the few partially bipedal reptiles alive, should we exclude birds.

Avui a Zoogràfic: Cigonya negra (Ciconia nigra)
Aquesta cigonya és un parent proper de la famosíssima cigonya blanca, compartint la coloració vermella de les potes i el bec i la seva àrea de distribució per Europa, Àfrica i Asia occidental. A diferència de la seva compatriota, però, aquesta au camallarga és tímida, refuig la presència humana, i prefereix viure a boscos i pantans, niant en arbres grossos en parelles estables. Com totes les cigonyes, s'alimenta de petits animals, com serps i rosegadors, donant una bona imatge merescuda en aquests aliats de l'agricultura.
Today on Zoographic: Black stork (Ciconia nigra)
This stork is a close relative of the famous white stork, sharing the red coloration on the legs and beak and its range throughout Europe, Africa and Western Asia. Unlike its counterpart, however, this stilt-legged bird is rather shy, avoiding human presence, and prefers living in swamps and forests, nesting in large trees in stable pairs. Like all storks, it feeds on small animals, such as snakes and rodents, giving a deserved good reputation to these allies of agriculture.

Avui a Zoogràfic: Damà roquer del Cap (Procavia capensis)
Aquest petit i sociable mamífer d'Àfrica i l'Orient Pròxim té semblances superficials a un rosegador com un conillet d'indies, però una investigació més detallada a la seva estructura esquelètica, locomoció i dentició demostra que no pertany en aquesta familia, sinó que és un afroteri, emparentat als elefants i manatís. A diferència dels seus parents més grans, els damans son molt freqüents dins la seva àrea de distribució, fins al punt que son considerats una plaga agrícola, com els talpons o les rates.
Today on Zoographic: Rock hyrax (Procavia capensis)
This small and sociable mammal from Africa and the Middle East is superficially similar to a rodent, like a guinea pig, but upon closer inspection its skeletal structure, locomotion and dentition prove that it doesn't belong to this family, but it is, in fact, an afrothere, related to elephants and manatees. Unlike its larger relatives, hyraxes are very frequent within its habitat, to the point that they're considered a pest to farmers, like gophers or rats.

Avui a Zoogràfic: Varà encintat (Varanus varius)
Una de les families de llangardaixos més antics, els varans van consolidar-se fa 80 milions d'anys. Estan estretament emparentats amb les serps, compartint la llengua bifurcada i òrgan de Jacobson per olorar amb ella. Un estudi de la Universitat de Melbourne el 2005 ha determinat que tots els varans son verinosos, un tret inherent de les serps i llangardaixos que varis grups han abandonat. El varà encintat mateix viu als boscos oberts i templats del sud-est australià i pot arrivar a pesar 14kg.
Today on Zoographic: Lace monitor (Varanus varius)
One of the oldest lizard families, the monitors were consolidated 80 million years ago. They're closely related to snakes, sharing their forked tongue and Jacobson's organ to smell with it. A study conducted by the University of Melbourne in 2005 has determined that all monitor lizards are venomous, an inherent trait of snakes and lizards that many groups have abandoned. The lace monitor itself inhabits open temperate woodlands in South-Eastern Australia and can reach weights of 14kg.

Avui a Zoogràfic: Flamenc de Xile (Phoenicopterus chilensis)
No és cap misteri que els flamencs tenen el plomatge rosa, però la raó per aquest color es basa en las seva dieta; son filtradors, alimentant-se de les algues vermelles i crustacis microscòpics que es poden trobar a l'aigua poc profunda d'aiguamolls salobres, incloent salines, per la qual cosa la explotació de sal marina tradicional beneficia aquestes aus aqüàtiques. El flamenc de Xile és una de les espècies més pàl·lides de flamencs, en contrast al flamenc de Cuba, que té un color roig molt més viu.
Today on Zoographic: Chilean flamingo (Phoenicopterus chilensis)
It's common knowledge that flamingoes have pink plumage, but the reason behind this colour is due to its diet of microscopic red algae and crustaceans, which can be found in the shallow water of brakish wetlands including salt evaporation ponds, which is why the traditional exploitation of sea salt is actually beneficial to these aquatic birds. The Chilean flamingo is one of the paler flamingo species, in contrast to the cuban flamingo, which has a very bright red plumage.

Avui a Zoogràfic: Voltor comú (Gyps fulvus)
El més freqüent dels voltors europeus, frequenta les zones obertes muntanyoses, niant als precipicis abruptes i rocallosos d'aquestes zones. Son molt gregaris, i compensen la seva minoria respecte el voltor negre i trencalòs a través d'apoderar-se col·lectivament de cadàvers. De fet, aquesta familia d'aus, ajudats per els seus àcids estomacals poderosos, eliminen els cadàvers del paisatge i per tant eviten la propagació de malalties perilloses. Ara bé, hi ha poques normes absolutes a la natura, i hi ha hagut molts casos en els que voltors ataquen animals vius.
Today on Zoographic: Eurasian griffon vulture (Gyps fulvus)
The most frequent of the European vultures, it inhabits open, mountainous areas, nesting on sheer rocky cliffs in these areas. It's a very sociable species, and compensates being smaller than the black and bearded vultures by taking over corpses in numbers. In fact, this family of birds, aided by their powerful stomach acids, rid the land of dead bodies, and therefore lessens the capacity of contagion for dangerous diseases. However, there aren't many absolutes in nature, and there have been many cases in which vultures have attacked live animals.

Avui a Zoogràfic: Dril continental (Mandrillus leucophaeus leucophaeus)
Similarment al seu cosí més acolorit, el mandril, el dril és un gran mico terrestre de la selva, amb un monyó de cua per sobre el seu posterior gros i acolorit. Les femelles viuen en grans grups liderats per un sol mascle, el qual pot pesar fins quatre vegades més que elles, i travessen els boscos de forma quasi continua buscant la fruita madura que forma la major part de la seva dieta. Ara bé, malgrat la seva dieta principalment herbívora, també prenen petits animals en ocasions, i els ullals del mascle poden fer que el seu depredador principal, el lleopard, reculi per evitar la possibilitat d’una ferida letal.
Today on Zoographic: Mainland drill (Mandrillus leucophaeus leucophaeus)
Similarly to its more colorful cousin, the mandrill, the drill is a large, jungle-dwelling terrestrial monkey, with a mere stump of a tail over their large, colorful rump. Females live in large groups lead by a single male, which can weigh well over 4 times as much as them, and almost constantly traverse the rainforests in search for the ripe fruit that forms the bulk of their diet. However, despite their mostly herbivorous diet, they can eat small animals on occasion, and the males’ eye teeth can make their primary predator, the leopard, retreat to avoid a possibly lethal injury.

Avui a Zoogràfic: Peix pallasso (Amphiprion ocellaris) i anèmone de mar (Entacmaea quadricolor)
Una simbiosi feta famosa per el cinema animat modern, la del peix pallasso i l'anèmone és una difícilment replicada, encara que varies espècies de peix pallasso interactuen amb moltes especies diferents d'anèmones. El verí del invertebrat no afecta els peixos degut a la seva mucosa protectora, i aquests petits vertebrats netejen l'anèmone alimentant-se de la brutícia que roman després de que l'hoste ha menjat.
Today on Zoographic: Ocellaris clownfish (Amphiprion ocellaris) and bubble-tip anemone (Entacmaea quadricolor)
A symbiosis made famous by modern Hollywood cinema, that of the clownfish and the sea anemone is hard to replicate, although several different species of clownfish interact with several ones of anemones. The invertebrate's venom doesn't affect the fish, which is covered by a layer of protective mucus, and it in turn cleans up its host by eating any leftover crumbs from its meals.

Avui a Zoogràfic: Pudu meridional (Pudu puda)
Trobat als Andes meridionals de Xile i Argentina, aquest és el més petit dels poc coneguts cèrvols sud-americans, molt rars en captivitat fora d'aquest continent. La majoria purulen les pampes i el pantanal, zones planes i obertes, en bandades considerables, en contrast als boscos i canyissars tupits on s'amaguen el solitari pudu, el qual només s'associa amb els seus congèneres per aparellar-se en contades ocasions. Animal fugissers i fàcilment depredat, és notablement àgil entre els seus parents, fàcilment escalant arbres per així accedir les fulles més verdes.
Today on Zoographic: Southern pudu (Pudu puda)
Found in the Southern Andes of Argentina and Chile, this is the smallest of the poorly known South American deer, which are rarely seen in captivity outside their continent. Most of them run wild in the Pampas and the Pantanal, flat and open areas, in contrast to the thick forests and bamboo groves where the solitary pudu hides, only meeting members of its own kind to mate on counted occasions. Fleet-footed and easily preyed upon, it's noticeably more agile than its relatives, even climbing up trees to eat the greenest leaves.

Avui a Zoogràfic: Cobra reial (Ophiophagus hannah)
La serp verinosa més llarga coneguda, arribant a longituds de 5 metres, injecta neurotoxines a través dels seus ullals que poden matar un ésser humà adult d'un infart en 30 minuts. Ara bé, com totes les serps, amenaça i avisa abans de gastar el seu verí en defensa pròpia, en aquest cas aixecant el cap, obrint la seva caputxa i xiulant amb força. De fet, una vasta majoria de les seves preses son altres serps, tant verinoses com inocues, guanyant el seu títol de "rei" entre les cobres.
Today on Zoographic: King cobra (Ophiophagus hannah)
The longest known venomous snake, reaching lengths of 5 meters, it injects neurotoxins through its fangs that can kill a full-grown human being in a span of 30 minutes through heart failure. However, as do all snakes, it prefers to warn and threaten its adversaries before wasting its venom in self defense, in this case rearing up, opening its hood and hissing loudly. In fact, a vast majority of its prey are other snakes, venomous or otherwise, earning its title of "king" among the cobras.

Avuí a Zoogràfic: Llebre saltadora (Pedetes pedetes)
A diferència de les grans bèsties de la sabana africana, la llebre saltadora és poc coneguda fora del seu hàbitat natiu, però sovint encanta als seus observadors humans amb el seu aspecte dolç i anatomia similar a un cangur. Aquest rosegador nocturn de la mida d'un g*t pot see trobat en dos espècies als cantons oriental i meridional del continent, on sovint s'ocupen de rosegar la fibrosa vegetació de la regió, i collites d'humans en ocasions. Un element freqüent, sovint serveix de caça principal per els depredadors locals més modestos, com el xacal, el varà i l'au secretària.

Today on Zoographic: Eastern springhare (Pedetes pedetes)
Unlike the large beasts of the African savannah, the springhare is seldom known outside of its native range, but often captivates its human observers with its cute looks and kangaroo-like anatomy. This cat-sized nocturnal rodent can be found in two species in the dry scrublands of the southern and eastern points of the continent, where they're often at work gnawing the fibrous vegetation of the region, and occasionally human-grown crops. A common sight, they're the prime game for some of the more modest local predators, such as the jackal, the monitor lizard and the secretary bird.

Avui a Zoogràfic: Camptosaurus dispar (esquerre) i Stegosaurus stenops (Dreta)
De tots els jaciments fòssils del Juràssic, pocs arriben a tenir la fama i diversitat de la Formació Morrison d'Estats Units, hàbitat dels coneguts Brontosaurus, Diplodocus i Al·losaurus, d'entre altres.Un dels més famosos és el Stegosaurus, dinosaure armat per excel·lència, que sovint es troba conjuntament amb el Camptosaurus, més lleuger i discret. La raó per aquesta aliança és possiblement per simbiosi; els camptosaures eren més intel·ligents i tenien major percepció sensorial, detectant els depredadors abans, i es benefeciarien de les defenses formidables dels estegosaures, ja en estat d'alerta gràcies als seus compatriotes.
Today on Zoographic: Camptosaurus dispar and Stegosaurus stenops
Of all the Jurassic bone sites, not many can claim to be as famous and varied as the Morrison Formation of North America, home of household names like Brontosaurus, Diplodocus and Allosaurus.One of the most well-known is Stegosaurus, the archetypal armoured dinosaur, which is often found associated with the lighter more discrete Camptosaurus. The reason for this alliance is most likely symbiosis; Camptosaurus was more intelligent and perceptive, detecting predators from a good distance, and would benefit from the formidable defenses of the alerted Stegosaurus.
Reconstruccions/ reconstructions:
Camptosaurus: https://image.shutterstock.com/image-illustration/3d-rendering-camptosaurus-260nw-462675415.jpg
Stegosaurus: 3.bp.blogspot.com/-KG99jXWYiv8/UQ6BrGq4eUI/AAAAAAAAAZs/sCAId9mEDfc/s1600/Low+sun%252C+low+res+3.jpg