GEA Psicologia

🌱 Avui en en presenta el seu espai grupal dirigit a pares que s'iniciarà el proper mes de setembre a GEA Psicologia.

🌱 A GEA també oferim un espai de Moviment Conscient perquè creiem que incloure el cos com a part del procés terapèutic és una eina indispensable.

Moure el cos és una forma de moure l’energia, i de permetre que aquesta arribi a més punts del nostre cos i s’expandeixi. Sembla una lògica fàcil d’entendre en el nostre dia a dia: si passem moltes hores al dia assegudes, necessitarem aixecar-nos de tant en tant per mobilitzar la musculatura i les articulacions. Així com fem esport per millorar el benestar físic i/o drenar una part de l’energia mental que anem carregant.

D’igual manera, la nostra forma de ser, d’actuar i de pensar en el nostre dia a dia -així com la influència de la motxilla històrica que carreguem- també té una repercussió en el cos en forma de tensió, bloqueig, limitació de la mobilitat en algunes zones, etc.

Moure’ns, ballar, i ballar... és molt alliberador! Pel cos i per la ment!

La proposta de Moviment Conscient:
🌱 ens permet trobar una forma de connectar amb nosaltres
🌱ampliar el rang de sensacions físiques i de tolerar-les.
🌱ampliar el rang de moviment.
🌱connectar amb parts del cos en què sovint no posem prou atenció.
🌱Ens permet conèixer-nos a través del nostre moviment i aprendre a relacionar-nos i interaccionar amb l’altre des d’un lloc diferent.
🌱Ens permet afluixar el volum de soroll mental i poder baixar al nivell físic i corporal, i aprendre a escoltar-nos des d’un lloc diferent.

Us animem a provar-ho! El curs comença al setembre i encara queden algunes places...!
I si teniu més informació no dubteu a contactar amb nosaltres a i/o amb la .movimenticonsciencia

🌱 Avui la Mireia ens vol presentar el seu "equip de teràpia".

El ninos Playmobil®️

"Aquesta eina m'acompanya en les sessions de teràpia, tant en els tractaments psicològics d'algun trastorn, com en els processos de creixement personal.

Els ninos Playmobil®️ no només serveixen per jugar.
En el context de teràpia tenen múltiples utilitats. Són una eina que serveix com a instrument projectiu que permet avaluar conflictes personals, fer sessions individuals de constel·lacions familiars, exterioritzar aspectes inconscients, reformular problemes, fer "role-playing", visualitzacions, veure dinàmiques relacionals en la família i arribar a comprensiones profundes que permeten fer moviments interns potents".

🌱 Avui la ens fa unes pinzellades d'una habilitat que ens ajuda a restablir la nostra seguretat i confiança interna:

La capacitat reflexiva.

"Però primer de tot, anem a veure a què em refereixo quan parlo de “capacitat reflexiva”...
Pensem molt, però no sempre la qualitat d’aquests pensament ens ajuden a fer front a les circumstàncies de la vida. Pensar en algunes ocasions pot ser una arma de doble tall que ens pot jugar a la contra i fer-nos sentir cada cop més malament, esbiaixar la nostra percepció o treure conclusions errònies de les accions dels altres.

D’aquí la importància d’anar aprenent a fer servir aquest software d’una manera que ens ajudi a navegar per la vida.

Per a mi reflexionar implicaria tenir idees pròpies a la vegada que també sentir-me permeable al mon, a les opinions i visions dels altres, permetre que em qüestionin les meves i qüestionar la dels altres. Implica mirar-me a mi i als altres des de la curiositat, en comptes de des del judici o des del mapa “correcte o incorrecte”. I també poder observar-me a mi, als altres i a les circumstàncies amb certa perspectiva.

En l’extrem oposat trobaríem l’excés de convicció... "

Si tens ganes de continuar llegint pots anar al blog, tens l’enllaç a la bio!

🌱 “Pots recordar qui eres abans que el món et digués qui havies de ser?” Charles Bukowski

Avui la .movimenticonsciencia ens parla que arran de les experiències viscudes hem anat creant capes de protecció.

Amb els anys, probablement, ens hem anat endurint i algunes pors han quedat registrades en forma de tensió i contracció.

Algunes parts de nosaltres han quedat a l’ombra, apartades o rebutjades. Moltes d’elles han estat jutjades o castigades i actualment les vivim amb vergonya o com si fossin inapropiades…

Donant espai i veu a aquestes parts podem començar a retornar-los el seu espai original. A no viure de forma tan fragmentada i, en canvi, tornar a viure’ns com a éssers complets, des de la integració.

Així com podem donar-los un espai físic. Permetre’ns sentir aquestes parts en el cos, que ocupin el seu espai i poder tenir l’experiència que ara són benvingudes. Oferir, des del cos, un espai on poder reposar i confiar, i passar de la tensió a la distensió, de la contracció a l’expansió.

I, a poc a poc i amb amabilitat, podrem anar connectant amb aquesta part “essencial” o original que roman intocable dins de cadascú/na. 🪷

🌱 El dia 22 de març, és el Dia internacional de l'aigua.

La Marta ens fa una reflexió de l'impacte de les paraules, sons... en l'aigua.

Masaru Emoto, és un japonès conegut pels seus estudis i investigacions sobre l’impacte de les paraules, sons i pensaments en l’aigua. Us deixem un video seu: https://youtu.be/eB-nwzFzz8Q?si=a7M0nSURH9qSeN-h

Per celebrar el dia Internacional de l’aigua, us volem aportar una petita part del seu coneixement i us volem proposar un experiment que podeu fer a casa i que posa de manifest l’impacte de la música i les paraules en l’aigua.

És molt senzill, heu de bullir una mica d’arròs i posar-lo en dos pots de vidre tancats. Un cop teniu els pots amb l’arròs en un pot, li direm el número 1, hi escriviu una paraula vinculada a l’amor, agradable, que aporti quelcom de bellesa...per exemple t’estimo, amor, llum, bonica. En el segon pot, el 2 hi escriviu una paraula desagradable, vinculada al menyspreu, per exemple t’odio, imbècil, m***a...

El pot 1 el podeu exposar a música clàssica, agradable, li podeu anar a dir coses boniques, al pot 2 el podeu exposar a sorolls i paraules desagradables.

Observeu com evoluciona cada pot... ens agradarà molt que ens compartiu les vostres experiències.

I aquí va la nostra reflexió, o qüestionament:

Si les persones estem formades per un 60-70% d’aigua, quin serà en nosaltres i la nostra salut l’impacte d’allò que ens diem, allò que escoltem, allò que ens diuen. Així la dita de “les paraules se les emporta el vent” és i no és, se les emporta el vent però abans tenen una repercussió en nosaltres.

En el procés de treball terapèutic cuidem què diem de nosaltres mateixes, posar límits a allò que ens diuen, a allò que escoltem.

En el vídeo també es parla de com influeix la música, la seva vibració en l’aigua.

Per a nosaltres el treball amb la música és important, en els tallers i treballs residencials que oferim veiem que es converteixen en un terapeuta més en el treball.

Us animem a cuidar-vos amb la música quan us trobeu en un moment de dificultat.

🌱 La lluita o el rebuig d’emocions, sentiments, de sensacions, de pensament, d’esdeveniments externs i fins i tot de parts o personatges interns només perpetuen una roda infinita de patiment intern.
Exigir-nos canviar i ser diferents només ens porta a un carreró sense sortida on anem perdent l’estima pròpia.

Com ho podem fer diferent doncs?

Des de l’amabilitat, comprensió i consciència...

Acceptar no vol dir resignar-se. Des del meu punt de vista, té a veure en poder reconèixer, (del llatí recognoscere=tornar de nou a la consciència) el que sentim, o una part de nosaltres, o una sensació física des d’una actitud amable i de curiositat.

Recorrent a una metàfora seria com poder explorar una habitació fosca amb una espelma per anar il·luminant cada part de l’habitació i poder reconèixer que hi ha allà dins. De vegades la foscor ens fa por. Por a trobar-nos “monstres” o perills que ens atrapin, por a sentir, por a no ser capaços de fer front al que trobem.

A teràpia t’acompanyem per a que puguis fer créixer la sensació de seguretat interna per descobrir el que habita dins teu. Completant les peces del teu propi puzle, des d’una consciència amorosa cap a tu mateix/a.

🌱 “Movent-me entre l’agraïment i l’exigència”

Us heu preguntat mai com us relacioneu amb l’agraïment?
Quant d’espai ocupa l’exigència en el vostre dia a dia?

Avui la .movimenticonsciencia ens comparteix una reflexió sobre com s'ha vist, transitant entre l’exigència i l’agraïment.

"Aquests darrers mesos he estat lidiant amb força càrregues que m’han acabat portant a un lloc de bastant tensió, malestar, i exigència. M’he vist a mi mateixa amb pressa (interna i externa) d’haver d’arribar, haver d’arribar, haver d’arribar.... I tot i ser-ne conscient, m’ha resultat bastant complicat rebaixar les expectatives.
He vist com anaven apareixent neures, mecanismes de defensa d’evitació com la procrastinació. A estones he estat instal·lada en la queixa, i a estones assumint-ho amb un punt de resignació.

He pogut reconèixer que un punt important que perpetrava el malestar, era el fet de no poder connectar amb l’agraïment. L’agraïment d’allò que “sí”. D’allò que sí que està passant, d’allò que sí que m’està acompanyant.

Poder observar i valorar els petits avenços. Poder agrair, també, el suport de les persones que han estat al meu costat acompanyant-me.

Agrair que el meu entorn m’ha ofert espai i temps. Poder agrair que, tot i que hi ha hagut moments de més malestar, també hi ha hagut petits moments de benestar, de descans, de contacte i connexió, i de cura amb mi mateixa que han sigut un bàlsam necessari per restablir l’energia.

El fet de poder contactar amb l’agraïment no és que hagi canviat la situació externa, ni el malestar sentit, i tampoc treu que hi pugui haver un espai per la incomoditat. Tampoc vol dir que l’hàgim d’utilitzar com una trampa per no connectar amb el dolor i les nostres ombres. Però, potser sí que ens pot ajudar a viure’ns amb una mica més d’amabilitat amb nosaltres mateixes i amb el nostre entorn."

Us animem a compartir com us relacioneu amb l’agraïment, i de quines 3 coses estàs agraïda avui.

🌱 Avui es commemora el 76è aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, fidel defensor la pau, és per això que s’ha proclamat el dia mundial de la No violència. A la Índia, i en el camí del Yoga, es parla de Ahimsa, la No violència.

Sovint quan pensem en la pau, la no violència, en el bon tracte, el concebem cap als demés, en els conflictes bèl·lics... Avui però volem portar la No Violència cap a nosaltres mateixes.

👉🏼 Et fem una petita proposta d’auto observació per a que posis atenció en com és aquest bon tracte, aquesta Ahimsa amb tu mateixa, amb tu mateix. Com n’estàs d’en Pau amb tu.

❓Pregunta’t:

✔️ Què dius de tu? De la teva manera de ser, de les teves reaccions...

✔️Observa què et dius quan alguna cosa no surt com esperaves? Quan et taques esmorzant i ja vas vestida per sortir de casa, no trobes les claus, ratlles el cotxe sortint del pàrquing...

✔️Observa què et dius després de parlar en un grup, et jutges, repasses el que has dit, com ho has dit i fantassejes el que els demés diran de tu? Aquesta fantasia és una bona o mala crítica cap a tu?

✔️Com cuides del teu cos, observa si d’alguna manera et violentes en el cos.
Et dones accessos i/o restriccions i no només en l’alimentació, quan practiques esport, el consum de tòxics, en el teu descans, posant-lo al límit, ...

✔️I en allò emocional? com et tractes quan t’emociones o quan no ho fas? Et tractes amb compassió en allò emocional o pel contrari qüestions el que et passa.

🏵️Criticar-nos, exposar-nos a situacions que no podem sostenir, mantenir-nos al costat de persones ( feina, grups d’amistats, activitats, hobbies, hàbits ... ) que ens resulten tòxiques, és ser violentes cap a nosaltres mateixes, l’autoexigència... és ser violentes cap a nosaltres mateixes.

I tu? Com ets violentes amb tu mateixa? Deixa’ns un comentari de com detectes que et violentes a tu mateix/a.
👇🏾👇🏾👇🏾

🌱 Avui la , ens explica què hi ha al darrera d’un afartament.

Sovint les explicacions que ens donem són del tipus «no tinc força de voluntat», «soc un golafre», «soc una deixada». I amb aquestes sentències ens hi quedem.

Però aquest impuls incontrolable de menjar, té sempre una funció reguladora.
Menjar pot esdevenir una manera «d’omplir» una sensació de buit, de «desconnectar» d’emocions, sensacions corporals o pensaments que apareixen com a conseqüència d’experiències traumàtiques, de «calmar» diferents sentiments i emocions com pena, soledat, ràbia, tristesa o d’«aportar» tranquil·litat, seguretat, refugi, etc...

De vegades és la conseqüència paradoxal d’un intent de control extrem de la ingesta, l’ànsia pels aliments prohibits en la restricció alimentària poden portar a l’afartament.

Tenir una mirada empàtica i curiosa cap a un mateix, deixant l’autojudici i l’autocrítica ferotge, per buscar una comprensió que permeti donar sentit a aquesta conducta «que no puc aturar», és el primer pas cap a la sanació.

Si menges compulsivament, et convido a que quan et vingui la necessitat o impuls de menjar, ho posposis 3 minuts, tanquis els ulls i observis el teu cos, les teves sensacions , els teus pensaments i les teves emocions. Què estic sentint? Què necessito?

T’animem a que demanis ajuda si t’estàs trobant en aquesta situació.

PELS PROFESSIONALS que acompanyeu aquest tipus de simptomatologia, és important tenir una visió àmplia i detallada de què és un TCA. A GEA t’oferim la formació “L’abordatge dels Trastorns Alimentaris: comprenent des d’una mirada holística” els dies 12 i 13 d’abril.

Escriu-nos per a més informació.

🌱 Passades les festes i les tradicions.

Aquesta setmana ja hem anat recollint les decoracions i parafernàlies de les festes. S’ha acabat el reguitzell de tradicions que sovint son tema de teràpia durant les primeres setmanes de l’any.

Ens trobem a sessió amb molts de vosaltres dolguts, tristos o enfadats per haver de repetir pautes, dinars o trobades amb persones que no us respecten o per no veure a aquells a qui trobeu a faltar o que de debo son espai segur…

A nosaltres les tradicions que ens agraden son les que es basen en valors i necessitats, les que poden canviar quan creixem com a persones i evolucionem.

Per això et volem proposar que aprofitis aquests dies per repensar quines son les teves tradicions i amb qui i com les vols viure l’any que bé.

Com a equip de GEA ens agrada repensar què desitgem i convertir-ho en propòsits, aquest any estem preparant moltes coses, tan formatives com grupals, que us anirem compartint!
També ens hem proposat tenir unes xarxes socials més actives i escriure de temes que vosaltres ens proposeu!

🌱 Volem acabar l’any amb aquest missatge. És un fragment d’un poema que ens van llegir la i en en el ritual del Solstici de Nadal a GEA.

Desitgem que brillis, amb totes les teves llums i ombres, no hi ha res dolent en tu, ni vergonyós.

El teu any ha sigut com ha sigut, desitgem que deixis de comparar-te amb els altres, amb les altres vides. Que segueixis treballlant en tu i que totes les teves parts hi siguin benvingudes.

Els últims dies de l’any solem fer balanç de com ha sigut el 2023, t’abracem si has viscut moments difícils…

Volem nombrar a tots els pobles que estan en guerra, a les persones que no tenen un sostre, a les persones que migren en condicions molt difícils, a les víctimes de violència i a totes aquelles que es troben en situacions complexes. Prenguem consciència que la Vida també és difícil.

Que entrem en aquest nou any amb més consciència, amorositat i compassió, cap a nosaltres i cap als altres.

🌱 Límits i territoris segurs en les Festes de Nadal!

En l’últim butlletí, on compartim una fórmula que ens permet extendre’ns una mica mes, us proposàvem un exercici per detectar i definir límits. A posar atenció a quines decisions i renúncies us podrien ajudar a evitar situacions doloroses o incomodes.

Un cop hem definit el que NO volem, i ens sentim segurs, us volem proposar que busqueu quins son els vostres territoris conquerits!

Aquelles relacions, espais i activitats en què esteu còmodes, que us ajuden a créixer i estimulen a ser més àmpliament vosaltres. I que aprofiteu aquestes festes per fer un exercici de RECONEIXEMENT i agraïment, repensem les festes i fem-ne entre totes un temps mes dolç i de creixement.

Quins son els vostres territoris conquerits??? Us llegim a comentaris

Us desitgem en la mesura del possible que sigueu feliços aquests dies!!!

I si us heu animat a venir a celebració de Solstici d'hivern, ens agradarà molt reconèixer-vos.


#2024

🌱 Segurament us resultaran conegudes expressions com “això és la crisi dels 40”, “ai que et vas fent vell”, “ja ets un quarentón”, entre altres...

Hi ha molt de mite i creiem que també molt de realitat, sempre i quan ho posem en context i traient de sobre la parafernalia de frases fetes més aviat per riure’ns dels altres i de nosaltres mateixos.

L’esperança de vida es va allargant i alhora, cap als 40 anys podem anar pensant en que ens trobem més o menys en la meitat d’aquesta esperança de vida.

No sabem què ens depararà el futur i fins quan hi serem aquí, però ens podem imaginar que és un període en el que ja comencem a veure amb altra perspectiva tan la vida passada/recorreguda, com fer-nos una ullada al futur que ha de venir.

El que és ben cert és que la vida continua i pot seguir sent una bona vida tot i que ja amb la certesa de que no som éssers amb cossos infinits, per exemple.

Poder aquesta “crisi” ens crida a realitzar canvis i adaptacions/actualitzacions de com voler seguir vivint, ara bé, amb la maduresa i coneixement del recorregut fet, i tenint en compte que el cos que ens acompanya necessita ser escoltat i cuidat.
O podem seguir creient-nos infinits, fins i tot invulnerables, no atenent a que les necessitats van canviant i ara poder son altres o precisen d’altra atenció… Aquí és on cadascú valora ja sigui des d’aquests extrems o en versions més “moderades” (que és on la majoria ens situarem).

En definitiva, us proposem que pugueu dir la vostra i comenteu al respecte. En uns dies, i segons el que aneu comentant, prepararem una entrada al blog per continuar reflexionant-hi sobre tot plegat amb una visió evolutiva i psico-emocional.

Us llegim!!


#40

🌱 Avui us porto una reflexió sobre de quina manera ens cuidem des d'un punt de vista psicològic; un aspecte clau a revisar durant el procés terapèutic.

Per experiència, quan f**g aquesta pregunta a consulta, la majoria de persones reconeixen l'autocura com un aspecte lligat a la cura del cos: fer exercici, menjar saludable, sortir amb els amics, viatjar...
I si, clar que aquests aspectes els podem considerar com accions de cura però no són els únics a considerar.

Avui us plantejo que aprofundim una mica més en aquest concepte i ampliem la mira incloent la cura de les teves emocions, els teus pensaments i la qualitat dels teus vincles com un factor clau per sentir benestar.

La cura emocional i psicològica a teràpia l'entenc com un equilibri entre ser empàtiques, comprensives i compassives amb nosaltres mateixes i el compromís i la voluntat per poder-nos recuperar i sobreposar-nos davant situacions difícils sense castigar-nos i/o autoexigir-nos. Serien la cara i la creu d'una moneda, el yin i el yang, la tendresa i la força cooperant per la nostra salut interna.

Més en concret, em refereixo a:

🔹Respectar el nostre ritme durant el procés: no trepitjar-nos o exigir-nos arribar a un resultat de forma immediata, tenir paciència amb nosaltres.

🔹Parlar-nos de forma amorosa i respectuosa: l'actitud de ser amable amb tu, un to de veu càlid i no imperatiu o despreciatiu.

🔹Prendre consciència de quins sabotatges utilitzes per evitar prendre la teva part de responsabilitat: observar si utilitzes el rol de víctima, creences de no ser suficient o no merèixer, el constant dubte de tu mateixa, un rol de ser excessivament crítica, etc.

🔹Observar quines necessitats emocionals hi ha darrera les queixes.

🔹Demanar ajudar per satisfer aquestes necessitats: atrevir-te a fer peticions i posar en joc allò que per a tu és important.

🔹Posar límits a allò que et fa mal: dir prou, fins aquí, no et dono permís per a que em parlis d'aquesta manera....

🔹Poder donar espai a rebre i gaudir d'allò agradable i plaent.

🔹Entre d'altres ingredients que van confirmant aquesta actitud interna d'autocura.

🌱 Quantes vegades mireu per instagram i veieu fotos xules, llocs increïbles, professionals que sembla que tinguin la cura immediata a tots els vostres problemes?

Avui volem reflexionar sobre tot allò que mostrem i tot allò que amaguem.

De com ens comparem i pensem que la vida dels altres és millor, o que els altres professionals ho fan més bé que nosaltres i de com això ens fa mal.

De com mirem a les persones i ens semblen que estan segures de sí mateixes, que es veuen precioses, i en realitat senten inseguretat i estan descontentes amb la seva imatge corporal.

RECORDEU:

🔹No tot el que veiem per xarxes és veritat.

🔹Totes som humanes, amb les nostres llums i ombres.

🔹Sigues coherent amb la teva vida.

🔹Tot allò que sents, que vols, que notes és vàlid.

🔹Viu la teva vida tal i com tu la vols viure.

🔹La forma del teu cos no et defineix, tu ets molt més que un cos.

🔹No ets perfecte i està bé.

🔹Tots tenim limitacions i inseguretats.

🌱 El proper dissabte 25 de novembre realitzarem la 3º edició d’aquest taller sobre “Sexualitat,
intimitat i desig per a homes” conduït per en Sergio Beltrán.

En aquesta ocasió, a més, coincideix amb el dia internacional per l’erradicació de la violència de gènere i ens ha semblat que podria ser una altra forma de contribuir a aquesta erradicació, el fet que els homes es reuneixin per treballar-se per aconseguir relacions lliures de violència.

Resulta reparador el fet de trobar-se amb un grup d’homes que ja des de l’inici transpiren un cert aire de vulnerabilitat, inquietud pel que es dirà, amb més o menys resistències... però tots amb la intenció i certesa de que venen a treballar quelcom que els oprimeix, que els dificulta tenir una vivència saludable de l’exercici de la seva sexualitat i relacions afectives.

Poder explorar totes les idees i judicis preconcebuts dins l’etiqueta del que és “ser un home” en un espai on no es limiti l’expressió genuïna del que senten, ofereix tot un ventall de
possibilitats de seguir aprofundint més enllà de construccions patriarcals i masclistes en els homes.

Esperem que sigui del vostre interès.

Teniu tota la informació a la nostra web així com el formulari d’inscripció/contacte.

Us hi esperem!

🌱 Aquest poema que us compartim l’ha creat una pacient, tenim el seu consentiment per fer-ho.

És un poema dur, que parla de dolor i de reparació.

Volem recalcar la importància d’un bon acompanyament en casos de trauma, per a que la persona pugui anar reconstruint-se i integrant totes les seves parts que van quedar fragmentades.

A GEA t’oferim una formació introductòria, necessària per a tots els professionals que treballem acompanyant a persones.

LOS HOMBRES QUE VIOLAN

A ti que te crees con el derecho
de tocarnos sin permiso,
A ti que te crees que somos de tu propiedad,
A ti que no entiendes un NO por respuesta
Porque crees que tus huevos mandan por encima de nuestra voluntad.
A ti, sí a ti, agresor, violador, machirulo, ya no quiero maquillar tu nombre, ya no quiero dejar de nombrarte y quiero que sepas que sobreviví.
Me machaco pensando que escribiendo esto me hago la víctima porque aprendí un día a despreciarme, aprendí que mi NO dejaba de tener validez, aprendí a complaceros para no tener que sentir todo el dolor que habitaba mi cuerpo.
Dejé de sentir placer, porque hacerlo significaba PELIGRO.
A ti, que te crees que somos de usar y tirar, que te crees que nos puedes comprar o ponernos a 4 patas cuando te plazca.
Qué pena gastar tinta escribiendo sobre ti, pero estoy comprendiendo que sobre quien escribo es sobre MI, sobre mi poder, mi fuerza y mi capacidad para vivir.

🌱 El dia 2 de desembre tindrem el plaer de treballar per posar consciència en la Menopausa.

Una etapa molt estereotipada, viscuda moltes vegades des de la pèrdua i silenciada.

Les companyes de proposen viure-la com un procés de transformació, a través del potencial creatiu, el gaudir i l’empoderament entre dones.

Teniu tota la informació a la web de GEA Psicologia.

🌱 Les etiquetes són necessàries?

És indispensable per als humans classificar, etiquetar-nos i definir grups que ens serveixen per accelerar processos i aprendre. De la mateixa manera un cop hem organitzat i classificat una experiència o coneixement ens tornem rígids, tenim tendència a repetir.

Fa uns anys em vaig trobar la xerrada de TedxTalks de l’adolescent Mason-Hyde i em va fer ballar el cap, em vaig adonar de com sentia la imperiosa necessitat de classificar-li un gènere concret o no sabia ni descriure el vídeo als col·legues amb qui en parlava.

Així a través de les etiquetes de gènere (femení o masculí) l’entorn t’ha marcat donant-te indicacions de com has de ser, com t’has de moure o mostrar. La lectura de la teva identitat de pares i familiars ha dirigit els teus gustos abans de néixer i tot, omplint la fantasia de futur amb gustos, esports, aficions o feines possibles i impossibles. També marcant-te a l’hora de caminar, asseure’t, aixecar la barbeta i qualsevol altra postura que repeteixis des de que eres infant.

Algunes persones venen a teràpia directament per treballar-se com l’etiqueta de gènere els ha afectat en la vida, però més enllà de que ens siguis conscient o no mai és t**d per permetre’t habitar totes les possibilitats que el cos t’ofereix!

T’invitem a un taller per investigar com t’han marcat els gèneres descrits socialment i quin espai t’has permès ocupar al llarg de la teva vida. Ho farem a través dels cossos, descobrint com ens ho hem fet i què ens hem estat perdent?

Vine a descobrir-te més enllà de les etiquetes!

🌱 Avui us presentem a la Rosa Sànchez, la conductora del nou grup d'acompanyament oncològic que iniciarem a GEA el proper dimarts 24 d'octubre.

El pare de la Rosa va morir de càncer de pell al 2019, i un any més t**d, ella va ser diagnosticada de càncer d'ovaris.

Una vegada superada la malaltia, i arran de la seva experiència, va decidir formar-se per a poder ajudar a persones que estiguessin passant o haguessin passat per un procés oncològic.

Va formar-se en l'acompanyament oncològic amb Brulemoción, on va rebre la formació en gestió emocional, mindfulness, escriptura terapèutica, programació neurolingüística, escolta activa i coach adaptat a processos oncològics, on va experimentar en ella mateixa una sèrie de dinàmiques i exercicis per a després poder aplicar-los en els seus acompanyaments.

Podeu llegir la seva experiència en nostre blog, i teniu tots els detalls del grup d'acompanyament oncològic a la nostra web.